L’arquitecte americà Frank Lloyd Wright va projectar la Fallingwater o ‘Casa de la cascada’ el 1935. La família Kaufmann li va encarregar aquesta segona residència en una zona rural del sud de Pennsylvania. L’admiració de Wright en vers l’arquitectura japonesa fou clau per a la seva inspiració en el disseny conceptual de la casa. Seguint els models orientals, l’arquitecte va treballar l’harmonia entre natura i ésser humà. La casa integrava la cascada com a ànima del projecte, proposant una successió de volums horitzontals que semblen levitar sobre l’aigua.
El projecte segueix els principis de l’arquitectura orgànica, consistent en integrar factors mediambientals de l’emplaçament, ús i funció, materials nadius i procés de construcció a l’obra. El trinomi paisatge, aigua i arquitectura evoca el paradigma de la Fallingwater.
La construcció va estar marcada per les desavinences entre Wright i Kaufmann. Per l’ús del formigó reforçat, el senyor Kaufmann va demanar un informe a una consultora exterior, fet que va ofendre a Wright, qui immediatament va demanar a Kaufmann que li retornés els seus dibuixos i li va manar que es retirés del projecte. Kaufmann va demanar perdó dies més tard a Wright, i l’informe de la consultora fou cremat a una paret de pedra de la casa.
Per la seva excepcionalitat és l’obra residencial per excel·lència del s. XX. Time la va anomenar un cop finalitzada “el treball més magnífic”; està a la llista Smithsonian’s Life dels 28 llocs del món “que cal visitar abans de morir”. El 1991, membres del American Institute of Architects la van nomenar la “millor casa de tots els temps entre els treballs de l’arquitectura Americana”.
