El mosaic hidràulic és un tipus de rajola fabricada artesanalment sense cocció, que aconsegueix la seva forma després d’abocar una composició de pols de marbre, ciment blanc, pigments i aigua en uns motlles en els quals es produeix un premsatge hidràulic, d’aquí prové el seu nom. La mesura més habitual de fabricació és de 20×20 cm, ja que era la mesura estàndard exigida per a l’exportació.
El seu origen prové de l’ús de lloses fabricades a Itàlia durant el Renaixement, en les quals es treballava partint de la compactació de peces de ciment, amb capes decorades del mateix material. En el segle XIX amb l’aparició de la indústria del ciment Portland, es va començar a expandir la fabricació d’aquest mosaic, que va triomfar en l’Exposició Universal de París del 1867 de la mà de l’empresa barcelonina Garret, Rivet i Cia, com a alternativa als revestiments d’aquella època (pedres i marbres bàsicament).
Aquest tipus de rajola hidráulica s’imposa com a tendència des de finals del segle XIX, sobretot en països de clima càlid i mediterrani, i adquireix el seu auge durant la primera meitat del segle XX, ajudat per la inspiració estètica del Modernisme català. L’interès que va despertar en els arquitectes i artistes d’aquesta època, va generar col·leccions ceràmiques amb dissenys únics, de gran riquesa cromàtica i tot tipus de dibuixos florals, vegetals i formes geomètriques. Autèntiques obres d’art trepitjables!
A partir del boom immobiliari dels seixanta, aquest tipus de mosaic desapareix en favor d’altres materials de baix cost i ràpida fabricació, fins a la seva recuperació en el moment actual. Ja fa més de vint anys, que els pioners en innovació d’interiors van començar a recuperar materials d’enderrocs en cases senyorials, rescatant de l’oblit magnífiques peces de mosaic hidràulic amagades sota altres capes de revestiments. La força que transmeten les acolorides i variades formes de les rajoles creen efectes absolutament sorprenents en decoració, la qual cosa ha potenciat de manera exponencial la seva difusió.
